|
 La Trapa, un racó de Mallorca
... Des d'allà se'ns ofereix una àmplia
panoràmica cap a la llunyania. Al peu d'aquest coll es troba l'antic monestir de La
Trapa, amb una preciosa vista de Sa Dragonera, de magnífica estampa, i la llunyana
Eivissa lleugerament visible a la posta de sol. Aquest lloc tan apartat... és ideal per
la seva ubicació per a monestir de trapencs. (Arxiduc Lluís Salvador, 1894).
AMICS DE LA
TRAPA
La Trapa, situació i característiques
La Trapa és una finca de 104 quarterades (75 hectàrees), situada a
l'extrem sud-oest de la Serra de Tramuntana, just enfront de l'illa de Sa Dragonera. Dista
40 Km de Palma, uns 6 Km de S'Arracó i 3 Km de Sant Elm.
La propietat de La Trapa està formada per dues valls orientades cap a ponent, que acaben
en uns penyals damunt la mar, i una petita serralada interior.
Pertany al municipi d'Andratx, el menys plujós de la Serrra i un dels més àrids de
Mallorca. La temperatura mitjana anual de La Trapa és de 17 º C; les precipitacions
anuals, de 400 a 500 mm, molt baixes, igual que l'índex d'humitat, d'un 67%.
Aquests factors condicionen un paisatge àrid i esquerp, accentuat pels diversos incendis
que ha sofert La Trapa al llarg de la seva història. Amb aquest entorn contrasten les
marjades verdes i fèrtils que cobreixen una de les dues valls de la finca, sobre les
quals se situen les cases de La Trapa, l'antic monestir trapenc.
Anem a La Tapa
A La Trapa hi podeu anar a peu per tres camins:
- Des de Sant Elm, pel camí de Can Tomeuí, que continua per un tirany
empinat (1 hora de marxa).
- Pel camí que travessa el Collet de La Trapa, que comença uns 150
metres després del cementiri de S'Arracó (1'30 h)
- Pel camí del coll de Sa Gramola, en el punt quilomètric 106 de la
carretera Andratx-Estellencs (2'30 h)
Si podeu iniciar l'excursió en un punt i finalitzar-la en un altre,
us recomenam anar a La Trapa pel coll de Sa Gramola, passant pel mirador del cap Fabioler,
i baixar cap a Sant Elm pel camí de Can Tomeuí.
Una vegada a La Trapa, és obligada la visita a les cases i els seus voltants, les
marjades i les mines de captació d'aigua, així com la passejada fins al mirador, passant
pel molí i l'era.
ELS RELLEUS DE LA TRAPA
Els relleus de La Trapa, com tota la Serra de Tramuntana, varen ser
formats fa uns setze milions d'anys per l'orogènia alpina (un període de plegament de
l'escorça terrestre que originà serralades com els Pirineus, els Alps o l'Himalaia).
A La Trapa hi són presents els materials més representatius de la Serra: des de la mar
fins a la base dels penya-segats afloren argiles i guixos del Triàssic superior (formats
fa uns 200 milions d'anys); per sobre d'aquests materials, i a ambdós costats de la vall
(sota el molí i el monestir), apareixen roques formades durant el Juràssic inferior (fa
uns 180 milions d'anys). Aquesta seqüència es repeteix més amunt, fins al Puig de La
Trapa, de 460 m, fruit d'una estructura plegada, vergent al NW, de la qual la vall és el
fons d'un sinclinal asimètric. Enmig, al fons de la vall, trobam dipòsits
marogo-arenosos de grans importància: son els dipòsits miocènics que formen les terres
conrables de La Trapa.
El procés d'aixecament dels materials de La Trapa, a l'igual que tota la Serra, és actiu
encara actualment. Aquest aixecament compensa processos erosius, que d'altre forma ja
haurien desgastat els relleus. L'existència de forts pendents fa que els fenòmens
destructius siguin omnipresents en aquestes contrades. Les aigües d'escorrentia, encara
que escasses i mal repartides, també ajuden el modelat del relleu, ja que quan arriben ho
fan amb molta força.
D'entre els fenòmens morfogenètics mereix una especial menció el carst o procés de
disolució de la pedra calcària, que origina les coves, avencs i altres formacions. A la
Trapa han estat inventariades quatre coves, la més important de les quals és la cova
marina de la Cella, situada just al peu dels penya-segats.
LA COBERTA VEGETAL
El paisatge vegetal de La Trapa està conformat en la seva major
part per dues comunitats botàniques: la garriga d'ullastre i la garriga de romaní i
xiprell.
La garriga d'ullastre és l'associació vegetal més important de la zona. És una
formació alta i atapeïda on dominen els arbusts de fulla perenne i dura, adaptada a la
sequedat, com l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris), l'aladern de fulla
estreta (Phillyrea angustifolia), la ginesta borda (Ephedra fragilis),
la mata (Pistacia lentiscus) i el garballó (Chamaerops humilis).
La garriga de romaní i xiprell és baixa i densa, hi dominen les espècies de poca
alçada i de fulla allargada i prima, com el romaní (Rosmarinus officinalis), el
xiprell (Erica multiflora), l'albada (Anthyllis citysoides) i la gatova
(Genista tricuspidata). També hi podem trobar certes orquídies (gallets petits,
mosques negres, caputxina, mosques d'ase, mosques grosses...). Aquesta formació ocupa
sobretot les àrees més degradades, bàsicament a causa d'incendis.
Els pins (Pinus halepensis) són la cobertura arbòria pròpia de les dues
garrigues, però l'incendi de l'any 1994 va causar la desaparició quasi total del pinar.
La seva recuperació natural avança de forma satisfactòria, encara que té en les cabres
orades el seu principal enemic .
De l'alzinar, que potser un temps ocupà una major extensió, avui en resten només
algunes alzines (Quercus ilex) prop de les cases i dins els comellars.
Les altres comunitats vegetals de La Trapa ocupen extensions molt menors. Es desenvolupen
a llocs on hi ha unes condicions ambientals especials, com la proximitat a la mar, la
humitat o la manca de sòl.
Una d'aquestes formacions és el carritxar, present al vessant del puig de La Trapa. Està
dominat pel càrritx (Ampelodesma mauritanica) i també s'hi troba l'aritja de
muntanya (Smilax aspera var. balearica), la ceba marina (Urginea
maritima) i la rapa blava (Arum pictum).
A les zones més altes i ventoses apareixen els coixinets (Astragalus balearicus),
acompanyats per l'estepa joana (Hypericum balearicum), la lletrera borda (Euphorbia
characias) i el card negre (Carlina corymbosa).
El litoral rocós està poblat per una vegetació baixa i poc densa, on destaca la
comunitat de saladines (Limonium spp.), fonoll marí (Crithmum maritimum)
i fonollassa marina (Daucus gingidium).
Als grans espadats costaners es troba una singular aliança d'espècies endèmiques (és a
dir, exclusives) de les Balears, entre les quals destaquen la col de penya (Brassica
balearica), la maçanella (Helichrysum ambiguum) i la violeta de penyal (Hippocrepis
balearica). En canvi, als espadats de l'interior, secs i assolellats, hi podem trobar
una vegetació ben diferent, amb espècies com la falzia (Asplenium sp.), la
morella roquera (Parietaria officinales) i la figuera borda (Ficus carica).
Finalment, al voltant de les cases i a les zones de conreu apareix un bon nombre
d'espècies oportunistes pròpies de zones humanitzades, com l'esbarzer (Rubus
ulmifolius), la ravanissa groga (Sinapis arvensis), la fonollassa (Daucus
carota) i el llevamà (Calendula arvensis), entre moltes altres.
Davant la façana principal de les cases es troba el bellaombra (Phytolacca dioica),
un arbre emblemàtic. Va arribar a ser un exemplar magnífic, però va patir una malaltia.
Ara torna a reviscolar i esperam que pugui tornar ser el símbol de La Trapa.
ELS OCELLS
A La Trapa han estat observades unes 80 espècies d'ocells, de les
quals hi nidifiquen gairebé la meitat.
Destaquen pel seu interès les aus dels penya-segats costaners. El falcó marí (Falco
eleonorae) manté als espadats una petita colònia de cria, mentre la baldritxa (Puffinus yelkouan) espècie
endèmica de les Balears, té a una cova marina de La Trapa el seu major nucli de cria
conegut a nivell mundial. D'altra banda, espècies tan interessants com l'àguila
peixatera (Pandion haliaetus), la gavina de bec vermell (Larus audouinii)
i el corb marí (Phalacrocorax aristotelis) són visitants comuns d'aquesta zona.
Als penya-segats interiors és freqüent observar algunes espècies de rapinyaires, com el
xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó (Falco peregrinus), l'esparver (Hieraetus
pennatus) i, molt excepcionalment, el voltor (Aegypius monachus).
També la petita oronella de penyal (Ptyonoprogne rupestris) és un habitant
d'aquests ambients.
A la garriga és on viu un major nombre d'ocells. Els més freqüents són la pàssera (Monticola
solitarius), la cadernera (Carduelis carduelis), el gafarró (Serinus
serinus), el ferrerico (Parus major), el vitrac (Saxicola torquata),
el busqueret d'abatzer (Sylvia melanocephala), el menja mosques (Muscicapa
striata) el pinsà (Fringilla coelebs), el puput (Upupa epops), la
perdiu (Alectoris rufa), el tudó (Columba palumbus) i la tórtera (Streptopelia
turtur), a més del xorrec o busqueret coa-llarga (Sylvia sarda), espècie
endèmica de les illes mediterrànies.
La importància de La Trapa per a la conservació dels ocells ha estat reconeguda amb la
seva declaració com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). A més d'un lloc
important per a la nidificació, és també, per la seva localització, un enclau
fonamental per al descans de les aus migratòries. Per tots aquests motius, el GOB va
promoure la seva declaració com a Refugi de Caça; en va ser el primer de Balears. La
Trapa també és una Reserva Natural Eurel (xarxa europea de reserves d'iniciativa
privada), una de les primeres de tot l'Estat.
ALTRES ANIMALS
Dels altres grups d'animals vertebrats hi són presents amfibis com
el granot (Rana perezi) i el calàpet (Bufo viridis), rèptils com el
dragó (Tarentola mauritanica) i la serp de garriga (Macroprotodon cucullatus),
i mamífers com el conill (Oryctolagus cuniculus), l'eriçó (Atelerix
algirus), el ratolí de rostoll (Apodemus sylvaticus), la rata negra (Rattus
rattus), el mart (Martes martes), el mostel (Mustela nivalis) i la
geneta (Genetta genetta). Tots ells són animals difícils d'observar.
No passa el mateix amb les cabres orades, procedents de guardes domèstiques i
esdevingudes silvestres, que són molt abundants. Si bé la població de cabres de la
Serra suposa una part important de la dieta dels voltors, a La Trapa (i a molts d'altres
llocs) les cabres són una greu amenaça per a la conservació de les comunitats vegetals
i per a la recuperació de les zones cremades.
ELS TRAPENCS A LA TRAPA
Des del punt de vista cultural, la història de La Trapa comença
l'any 1810, quan una comunitat de monjos trapencs s'instal.len a la finca. Fugien de
França a causa de la Revolució de 1789. Primer havien passat uns anys a Saragossa, però
després de la invasió napoleònica, que no va afectar la nostra illa, fugiren a
Mallorca. El canonge Pere Roig va posar a la seva disposició la propietat que tenia a la
vall de Sant Josep de la Palomera de S'Arracó, que des d'aleshores es coneix com La
Trapa.
La comunitat que arribà a La Trapa estava formada per 8 capellans i 32 llecs; l'abat era
Simeó Carracedo. Els monjos trapencs pertanyen a una branca dels benedictins que l'any
1664 havien fet una reforma al monestir de la Trappe, Normandia, i havien recuperat les
normes més estrictes del Císter. El seu nom "oficial" és orde Cistercenc de
l'Estreta Observança.
Els trapencs, a més dels vots de pobresa i castedat, feien vot de silenci; es comunicaven
per gestos entre ells, no es relacionaven amb gent externa i només podien parlar amb
l'abat en cas de necessitat extrema. A La Trapa només el "frare des pa", que es
dedicava a recaptar almoina, tenia relació amb altres persones i per això vivia en una
cabana allunyada del monestir. Aquesta caseta encara es conserva, a Cala Sanutges, just a
la vora del camí que travessa el Collet de La Trapa.
Eren vegetarians estrictes, dormien sobre una superfície dura i només es dedicaven a
l'oració i el treball de la terra. Precisament va ser la duresa de les seves regles de
vida el que els va permetre afrontar les condicions d'absoluta mancança que trobaren a La
Trapa. Possiblement quan els monjos arribaren a la vall de Sant Josep només hi havia
algunes casetes de roter o de carboner i unes poques marjades rudimentàries.
La seva obra de transformació de la vall va ser espectacular. La construcció de les
marjades i el sistema de captació d'aigua els va permetre cultivar cereals, llegums,
verdures i fruiters. Possiblement varen comptar amb l'ajuda de margers mallorquins, però
ells ja tenien experiència i coneixements de les tècniques agrícoles i de conducció
d'aigua (també han deixat testimoni de la seva obra a Santa Susanna de Maella,
Saragossa).
LA TRAPA DESPRÉS DELS TRAPENCS
Varen ser pocs els anys que els trapencs romangueren a Mallorca.
L'any 1813 una part de la comunitat abandonà Mallorca, i la resta ho va fer
definitivament l'any 1820. Des de llavors La Trapa ha canviat de propietari en diverses
ocasions, el monestir es va transformar en cases de possessió i va sofrir diversos canvis
i adaptacions als nous usos. S'hi construïren més marges i altres edificacions.
La Trapa, que per disposició notarial dels monjos, pertangué
llavors la meitat a la Misericòrdia i la meitat a les monges de la Pietat, era una finca
de 100 quarterades amb 250 pins i 10 arbres fruiters. Aquesta administració fou
desastrosa a la fi, el dia 17 de març de 1853, la Trapa fou venuda en pública subhasta
per 12.755 pessetes a don Segismund Morey, el qual la vengué a don Gabriel Ros de la
Calatrava, qui la conservà i millorà notablement. (Segons recull Pere A. Matheu l'any
1934).
Ben entrat el segle XX s'abandonà la possessió i les cases
començaren a esdevenir ruïna.
Actualment i de la mà del GOB, que l'adquirí l'any 1980, La Trapa ha canviat d'usos, i
es dedica principalment a la conservació de la natura, la investigació, l'excursionisme
i l'educació ambiental.
VISITAM LA TRAPA
Us proposam tres breus recorreguts, imprescindibles per conèixer La
Trapa:
Les cases
El conjunt d'edificacions de La Trapa constitueix una mostra de
l'arquitectura popular mallorquina. Per a la seva construcció, i la de la resta
d'elements arquitectònics, s'utilitzaren els materials disponibles aquí mateix: argila,
fusta, pedra i calç. Prop del molí hi ha dues petites excavacions d'argila; es va
aprofitar la pedra dels voltants, a més d'extreure'n de la pedrera situada a la quarta
marjada, més amunt de les cases. La calç s'obtenia a partir de la pedra, en tres forns
de calç qui hi ha a la zona; el més gran i més ben conservat es troba devora el camí
que travessa el Collet de La Trapa, a l'alçada de la cadena.
El conjunt de les cases de La Trapa està format per l'edifici principal,
la caseta del forn i la capella. Estan distribuïts formant una clastra oberta. A
l'edifici principal, s'hi trobaven les cel.les per als monjos i les sales comunes per als
llecs (refectori, dormitori, sala d'estudi). Hi havia diverses dependències per als
tallers (fusteria, telers, ferreria...) magatzems, celler, etc.
La capella, en estat de runa, és un dels pocs testimonis de la vida religiosa que hi
hagué a La Trapa:
Ateneren i s'ocuparen immediatament de la construcció de l'edifici començant per
l'oratori que dedicaren a Nostra Senyora en el Misteri de la seva Purificació i
Presentació de l'Infant Jesús al Temple. Era bastant reduït, com a destinat quasi
exclusivament a la comunitat. Tenia uns 14 o 15 m de llarg per uns 7 d'ample, i en ell no
hi havia més figures que la Verge, col.locada en el nínxol de l'únic altar, i sobre
aquest el sagrari on es custodiava el Santíssim Sagrament.
Els sacerdots, en els actes de comunitat, ocupaven el cadiram especial per a ells,
col.locat a cada un dels dos costats principals i recolzat a les dues parets laterals que
formaven dit oratori. Els llecs i treballadors, com també les persones externes, oïen
missa des d'una tribuna feta a mena de cor, instal.lada al fons de la nau. (Joan B.
Ensenyat Pujol,1920).
La imatge de la Mare de Déu que presidí aquesta capella es troba actualment a
l'església de S'Arracó.
A la caseta hi ha dos forns, que s'utilitzaven per fer pa amb blat conrat i mòlt a La
Trapa mateix. Un dels forns, el de grans dimensions, pertany a l'època dels trapencs; el
petit és posterior.
Les edificacions varen anar creixent a mesura que creixia la comunitat que les habitava, i
s'anaren transformant a mesura que La Trapa canviava d'usos.
En el lloc que ocupava (el monestir) ara hi ha una casa de possessió moderna. Gairebé
quedaven les parets quan fou comprada... Sols unes petites finestres recorden el seu
origen monàstic. Fins fa poc temps es podien veure les ruïnes de l'església convertida
en galliner. L'actual propietari... ha optat per arrasar-ho tot... jo he pogut veure
encara les quatre parets de l'església amb tres dobles arcs de mig punt que sostenien la
volta de canó. A cada costat de la nau hi havia una volta de canó i un rosetó.
De les diferents dependències del monestir, la ferreria, la fusteria, la torneria, els
telers i el celler, sols ha quedat el molí de sang i els estables, tota la resta ha
desaparegut. (Arxiduc Lluís Salvador 1894).
El seu futur immediat és la seva reconstrucció per a ser utilitzat com a refugi, espai
per a l'educació ambiental i la investigació naturalística.
Les marjades i les mines.
Possiblement el que ens cridi més l'atenció de La Trapa, a més
del paisatge, sigui l'impressionant conjunt de marges i mines, de gran valor dins
l'enginyeria popular mallorquina. Marges, mines i pous han estat construïts amb la
tradicional tècnica de pedra en sec, és a dir, sense utilitzar cap material de cohesió
entre les pedres.
A La Trapa s'han utilitzat dues tècniques de construcció, que corresponen a dues
èpoques diferents. La primera correspon a l'època dels trapencs, que bastiren uns marges
més rústics i menys elaborats, fets amb pedres calcàries simplement compostes per
constituir el marge.
La segona tècnica va ser utilitzada en una època posterior (possiblement al final del
XIX i principi del XX). Els marges d'aquesta època són més elaborats, utilitzen pedres
escairades i tallades, de forma que encaixen perfectament les unes amb les altres. El
millor exemple d'aquesta tècnica és la marjada gran sobre la qual se situen les cases i
l'explanada contigua.
Tota la vall de Sant Josep, abans una esquerpa torrentera, és ara coberta de marges, que
podem observar per davall i per damunt de les cases. Tenen forma d'U, per adaptar-se al
terreny i aprofitar el màxim d'espai per a les tasques agrícoles. Alguns dels marges
comptem amb escales integrades, també construïdes en pedra seca, per facilitar els
desplaçaments.
Els marges fan la funció de murs de contenció per retenir la terra i poder conrar. Amb
els marges s'escalonà la pendent de la torrentera i posteriorment es bastiren les
marjades amb terra duita a senallades. D'aquesta forma, a més de fer possible els
conreus, s'evita l'erosió i s'afavoreix la inflitració de l'aigua de pluja.
D'aquesta forma una vall àrida, on abans només s'aprofitava la llenya i el carbó,
esdevengué un hort, on es conraven cereals, llegums, verdures, hortalisses i fruita,
suficients perquè 40 persones hi poguessin viure, i per mantenir l'explotació agrícola
posteriorment.
S'hi collien a l'any quaranta quarteres de gra i vint-i-cinc quartons de vi; a l'hort
regat per una font descoberta i dirigida pels monjos, s'hi feia verdura per quaranta
persones... (Segons testimoni dels amos de la contrada, de l'any 1825, recollit per Pere
Antoni Matheu l'any 1934).
Les mines
Però tot això no hauria estat possible sense aigua,
i La Trapa n'era un lloc especialment mancat. Per aquest motiu es construí un enginyós
sistema que va permetre l'absorció, la filtració, la captació i la canalització de
l'aigua. Es tracta d'una complexa xarxa de mines o galeries, pous de comunicació i de
captació, i canaletes, que recorren les marjades per la superfície i sota terra.
A les marjades superiors hi ha tres pous de captació, als quals es pot accedir per unes mines
transitables (una d'elles, situada a la marjada superior al safareig, va patir recentment
un esbaldrec). Tenen, respectivament, 22, 20 i 11 metres de fondària. Les dues mines més
fondes acaben en uns pous verticals que les comuniquen amb la marjada superior; la seva
funció sembla que era il.luminar, facilitar la neteja i airejar. Ens impressionarà
caminar per la mina i observar la perfecció de la tècnica de pedra en sec, especialment
si miram les pedres perfectament compostes que formen el sòtil.
Hi ha altres mines més petites, no transitables, i canalitzacions exteriors, que
condueixen l'aigua al safareig, un dipòsit de fons irregular, que aprofita la roca del
terreny. Una petita comporta de ferro regulava la sortida d'aigua cap a l'hort i les
cases, mitjançant una canaleta. Prop del safareig, hi havia també uns abeuradors per a
les bèsties. La canalització finalitza en una pica situada davant les cases.
Tot el sistema va ser estudiat i construït alhora que es bastien les marjades sobre la
torrentera, però encara no està molt clar el seu funcionament. Possiblement abans de
bastir les marjades es localitzaren tres surgències d'aigua a la torrentera, on se
situaren els pous. Quan s'aixecaren les marjades es deixaren oberts els pous de llum i es
construïren les mines. Sembla ser que aquest sistema és mixt, i també permet recollir
l'aigua que es filtra per les marjades quan plou.
...no s'oblidaren d'allò més necessari, que era l'aigua. Descobriren una surgència,
encara que no molt cabdalosa, suficient no només per proveir les obres, sinó també per
calmar la set de la comunitat i, fins i tot, per regar l'hort. Obriren per a tot això un
aqüeducte soterrani que cobriren mitjançant una volta de pedra en sec, de manera que
sempre i a tota hora podien recórre per netejar-lo. (Joan B. Ensenyat, 1920).
D'aquesta forma, i amb un esforç impressionant, els trapencs aconseguiren tenir aigua tot
l'any per al seu ús personal i per a l'hort. Però sembla que en anys successius el flux
d'aigua no es va mantenir regular. Un testimoni de l'any 1964 diu:
...una font de mina que si a l'hivern duu poca aigua, a l'estiu s'estronca per complet.
(G.Font i Martorell).
Des de l'any 1981 al 1997 la font de La Trapa va deixar de brollar; possiblement a causa
de les poques pluges. Però, sorprenentment, el mes de febrer de 1997 la font va tornar a
rajar i el safareig s'omplí, possiblement gràcies a l'increment de les pluges i a la
recuperació de les tasques agrícoles que afavoreixen la infiltració de l'aigua que plou
sobre les marjades.
Del molí al mirador
A l'enfront de les cases, a l'altra banda de la marjada està situat
el molí de sang, l'element més ben conservat de La Trapa. El seu nom
popular respon al fet que el molí era impulsat per la força d'una bístia, una mula o un
ase.
Es tracta d'una petita construcció amb dos aiguavessos i dues plantes, que aprofiten el
desnivell del terreny. A la part superior voltava la bístia pel cintell; mitjançant un
sistema d'engranatges el moviment es traspassava a les moles, situades a la part inferior,
i d'aquesta forma es molia el gra per fer la farina.
Just devora el molí hi ha un rotlle de sitja que s'utilitzava per
obtenir el carbó necessari per encalentir-se i cuinar.
Més endavant, cap al mirador, es troba una gran era de batre, de les més grans de
Mallorca, símptoma de l'envergadura de les tasques agrícoles de La Trapa. Està aixecada
damunt una estructura de pedra en sec i situada en un lloc ventós, per facilitar la
separació del gra batut de la palla. Avui hi han crescut pins a sobre.
Més avall de les cases, ja després de la darrera marjada, quasi en el curs del torrent,
hi ha un forn de calç, que podem veure des de l'era. És de tamany
reduït i està en estat ruïnós; curiosament es troba carregat amb la darrera cuita de
calç. Per aconseguir les temperatures de 1.000 a 1.200ºC durant deu o dotze dies,
necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya.
Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes
de l'explotació dels boscos.
El mirador: Seguint pel camí que ens ha duit al
molí i l'era arribam a un mirador sobre els penya-segats. El fort pendent i el desnivell
en aquest punt ens obliga a ser prudents. Aquí podem gaudir d'una magnífica vista cap a
mar obert: a l'enfront, Sa Dragonera i a mà esquerra, cala en Basset amb la seva torre.
L'illa de Sa Dragonera domina el paisatge de La
Trapa; la seva silueta, que ens recorda un dragó ajagut damunt la mar, és omnipresent
des de qualsevol punt de la finca.
El vessant que podem contemplar des de La Trapa és el més suau. El costat de l'illa que
no veim, el conformen uns impressionants penya-segats que cauen verticalment cap a la mar.
El punt més alt de Sa Dragonera és Na Popis, amb el far vell en el seu cim de 360 m.
L'extrem que tenim més proper és el del cap i el far de Tramuntana; a l'extrem oposat,
no visible per a nosaltres, hi ha el cap i el far de Llebeig.
Sa Dragonera ha esdevengut un símbol de l'ecologisme i la conservació de la naturalesa,
fins i tot més enllà de les nostres illes. El projecte d'urbanitzar Sa Dragonera va
desencadenar una de les primeres campanyes ecologistes de tot l'Estat espanyol. La
reivindicació ciutadana, encapçalada pel GOB i altres associacions, aconseguí
impedir-ne la urbanització i ara Sa Dragonera és un parc natural.
Cala en Basset és una platja de còdols i roca. Està delimitada per la
punta de la Galera, on es troba la torre d'en Basset. És una talaia de defensa
construïda el segle XVI, en un punt estratègic que domina el freu de Sa Dragonera i el
començament de la costa nord. Forma part de l'antic cinturó de talaies costaneres que
defensaven l'illa dels atacs pirates.
L'ENTORN DE LA TRAPA
El mirador del cap Fabioler: si anam a La Trapa pel
camí del coll de Sa Gramola, en un dels punts més alts del recorregut, el puig de les
Basses, hi trobam una cruïlla amb un camí cap a la dreta, que en poc més d'un minut ens
duu al mirador del cap Fabioler, una balconada damunt un penya-segat impressionant de 400
metres de desnivell vertical fins a la mar. Des d'aquí tenim també una de les millors
vistes de Sa Dragonera. En sentit invers, des de La Trapa, hi arribam en uns 30 minuts
La Serra Tramuntana: La
Trapa forma part d'un conjunt molt més ampli, la Serra de Tramuntana. Des de La Trapa
fins a Formentor, 90 quilòmetres de muntanyes, comellars, torrents, conformen l'espai
natural més gran i més valuós de Mallorca. A la Serra, hi viu el voltor, l'àguila
peixetera, els falcons, així com un amfibi endèmic de Mallorca, el ferreret i altres
espècies endèmiques de cargols, escarabats, aranyes… i algunes plantes.
A la Serra, hi viuen unes 65.000 persones en 21 municipis. La presència humana a la Serra
ha deixat testimonis de gran valor cultural i arquitectònic, com les cases de possessió,
jardins, camins empedrats, aljubs, molins d'aigua, cases de neu i altres elements
d'arquitectura popular. Actualment, emperò, moltes de les activitats humanes amenacen la
conservació del patrimoni natural i cultural de la Serra: construcció d'urbanitzacions i
complexos hotelers, camps de golf, ports esportius, obertura i explotació de pedreres,
incendis i explotacions forestals, camins, pistes i carreteres, esteses elèctriques,
abocadors de fems i d'aigües residuals, massificació, etc. Per frenar aquestes amenaces,
el GOB demana la declaració de tota la Serra de Tramuntana com a Parc Natural, de forma
que se'n garantesqui la conservació i se'n promogui un desenvolupament socioeconòmic
sostenible, respectuós amb l'entorn, i que suposi una millora de la qualitat de vida per
als habitants. La Trapa podria ser un nucli important d'aquest Parc Natural.
LA TRAPA AVUI
L'adquisició de La Trapa
L'any 1980 el GOB, preocupat per la manca d'espais públics i per
una possible parcel.lació de la finca, adquirí La Trapa. El procés de compra va esser
llarg (durà fins a l'any 1990) i ajuntà els esforços de centenars de persones,
col.lectius i entitats. D'aquesta manera i mitjançant una subscripció popular, la
celebració de subhastes d'obres d'art, exposicions, concerts, loteria i d'altres
iniciatives en benefici de La Trapa, va esser possible fer front als pagaments i
aconseguir la protecció definitiva d'un dels més encisadors racons de la Serra de
Tramuntana. Entre el conjunt d'institucions que col.laboraren econòmicament destaquen la World Wildlife Fund (WWF), la Schweizerisches
Landeskomitee Für Vogelschutz, la International Union for
Conservation of Natural Resources (UICN), la World Monuments Fund i, molt
especialment, la Frankfurt Zoological Society, que, a més de col.laborar en la compra,
continua donant suport econòmic a la gestió de la Reserva Natural de La Trapa.
Gestió i conservació
Des de l'any 1980, el GOB ha duit a terme feines de manteniment i
restauració de La Trapa: millora del camí d'accés, neteja de les mines i canaletes,
restauració de marjades..., així mateix en aquells primers anys s'encetà la
restauració de l'antic monestir: s'acondicionaren la caseta dels forns i la part
principal de la casa. Totes aquestes tasques, les varen fer possibles els voluntaris i
diversos camps de treball.
Des de l'any 1993, gràcies a l'ajut inicial del Programa LEADER, s'ha consolidat la
gestió i el manteniment de la finca. S'està treballant en la restauració
arquitectònica (cases, molí de sang, marges, safareig...), la recuperació agrícola i
ramadera (sembra de pastura i fruiters, ús de ramat per al control de la vegetació...),
la recuperació forestal i la prevenció d'incendis, l'educació ambiental (visites amb
escolars i altres grups, publicacions divulgatives...), el manteniment, l'atenció als
visitants, el voluntariat, etc.
Ara, i gràcies a un conveni signat amb el Consell Insular
de Mallorca, es pretén dur a terme la restauració de l'antic monestir mitjançant la
creació d'una escola-taller. Les cases esdevendran un refugi de muntanya, amb
instal.lacions per a l'educació ambiental i per a la investigació naturalística.
L'incendi i la recuperació forestal
Entremig d'aquestes tasques, La Trapa va patir l'any 1994 un greu
incendi forestal que va cremar la pràctica totalitat de la seva vegetació. Aquest
incendi s'originà a la veïnada finca de Ses Basses i afectà 1.500 Ha del terme
municipal d'Andratx.
D'ençà de l'incendi, les prioritats en la gestió de La Trapa canviaren completament, i
se centraren en la recuperació de la coberta vegetal. A hores d'ara la vegetació s'ha
recuperat de forma natural de manera extraordinària. Només s'ha intervengut a les zones
on abans ja no hi havia prou cobertura vegetal, amb una sembra aèria de llavors i la
sembra d'alzines i ullastres. També s'ha fet un seguiment de l'evolució de la vegetació
mitjançant l'estudi de parcel.les experimentals de control. El principal factor que frena
la recuperació forestal és l'elevat nombre de cabres orades, que senten una especial
predilecció pels pinotells.
A les marjades agrícoles s'han sembrat garrofers, figueres, oliveres, ginjolers... amb
l'objectiu de formar una franja de vegetació poc combustible que actuï de tallafocs verd
i separi la finca en dues perquè, davant d'un hipotètic incendi, la superfície afectada
sigui mínima i les tasques d'extinció més fàcils. Per mantenir una densitat òptima de
la vegetació en aquesta franja verda, també s'utilitza la pastura controlada de ramat
domèstic.
El Voluntariat
Els voluntaris són una peça clau en l'engranatge de la gestió de
La Trapa. Gran part de les feines s'han pogut dur a terme gràcies a la col.laboració
altruista de nombrosos grups de voluntaris que dediquen el seu temps lliure a col.laborar
en el manteniment i la recuperació de la finca.
Els amics i les amigues de La Trapa han fet feines tan diverses i interessants com:
restauració de marges, recerca de pedra, restauració de teulades, empedrats,
recuperació de façanes, neteja d'enderrocs, tractament de fusta, restauració del
safareig, neteja de les mines, atenció als visitants, tala d'arbres cremats, sembra
d'arbres, llaurat de les marjades, posada en marxa d'un hort, tancaments, manteniment dels
camins... Totes aquestes feines han estat i són imprescindibles per a la conservació
d'aquest espai natural.
Tots els voluntaris i les voluntàries han sentit el plaer de treballar a l'aire lliure en
un lloc únic, i la satisfacció de participar en un projecte col.lectiu: la Reserva
Natural de La Trapa.
Les persones i els grups interessats a participar en el programa de voluntariat de La
Trapa s'han d'adreçar al GOB per sol.licitar-ne més informació. Us hi esperam!
L'ús públic i l'educació ambiental:
La Trapa és una de les excursions més tradicionals i populars que
es realitzen a Mallorca. Cada any és visitada per uns 10.000 mallorquins i turistes. Un
dels objectius del GOB és precisament que La Trapa sigui un espai obert a tots els
excursionistes que vulguin gaudir de la natura i el paisatge; també s'ofereix la
possibilitat d'acampar-hi.
Amb el pas dels anys, s'ha anat incrementant l'ús educatiu de La Trapa: visites
d'escolars i altres grups, realització de cursets de natura, camps de treball, seminaris
d'educació ambiental, programes de voluntariat, publicacions divulgatives, etc. Des del
curs 1997/98, gràcies a la col.laboració de l'Obra Social i Cultural de "Sa
Nostra", es du a terme un nou programa educatiu adreçat als escolars de tota
Mallorca. S'ofereix material didàctic als ensenyants i activitats per als grups
d'escolars, perquè puguin conèixer el patrimoni arquitectònic i natural de La Trapa,
així com participar en la recuperació forestal de la finca.
Bibliografia:
Archiduque Luís Salvador de Austria, Las Baleares por la
palabra y el grabado. "Sa Nostra" Caixa de Balears, Palma, 1982-1994.
Pere A. Matheu, La Palomera, Círcol d'Estudis, Palma 1934.
Joan B. Ensenyat Pujol, Historia de la Baronia de los Señores Obispos de Barcelona en
Mallorca. Escola Tipogràfica Provincial, Palma, 1920
G.Font i Martorell, Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, Fomento
de Turismo, Palma 1964
Jaume Coll i Andreu Ramis, La Trapa de S'Arracó, Institut d'Estudis Baleàrics,
Palma, 1984
Pep Lluís Pol, La Trapa: una experiència d'educació ambiental a secundària,
Col.lecció Pedagogia Ambiental, UIB, Palma 1994
LA TRAPA, GUIA DE PASSEIG
Dibuixos: Biel Bonnin, Vicenç
Sastre
Fotografies: GOB, Estop, Toni Font
Textos: GOB
Agraïments: Guillem Alomar, Antonio
Rodríguez
Amb el suport de: Projecte Natura de "Sa
Nostra"
Hi col.labora: Societat Zoològica
de Frankfurt
|
